Conclusió

A continuació, presentarem les conclusions del treball.

Gràcies a aquest treball hem pogut desenvolupar coneixements que ens ajuden a entendre les cançons d’estil reggae quan les escoltem, és a dir, hem pogut entendre com és una cançó reggae, d’on prové, quins instruments la caracteritzen i a aprendre com diferenciar-la d’altres estils de música.

Una de les temàtiques que més caracteritza una cançó reggae és l’esclavitud, i això és així ja que els rastafaris s’identifiquen amb els seus avantpassats que van ser esclaus, s’identifiquen amb ells ja que es considera que els africans son un poble, una nació.

Per aquest precís motiu, els rastafaris són panafricanistes, ja que estan a favor de la segregació racial, i creuen que els negres han de viure tots a l’Àfrica, com un poble unit i sobirà. Per aquest motiu, la bandera d’Etiòpia (i no la de Jamaica), és una icona rastafari.

El rastafarisme és una religió que ha estat molt influïda pel cristianisme. Això ho podem veure per exemple en  Ras Tafari, que és el nom de Haile Selassie, rei d’Etiòpia, també conegut com a Déu fet home, el Crist dels rastas.

El cristianisme també està molt influït pel judaisme, i per això podem trobar infinitat d’imatges de l’Antic Testament a les lletres de les cançons reggae.

És per això que les cançons reggae tracten el colonialisme, ja que és vist com un esdeveniment històric traumàtic pel poble africà. Aquest tema del colonialisme el tracten amb una retòrica bíblica, sobretot de l’Antic Testament, perquè entenen que la història d’aquest poble és paral·lela a la del poble hebreu.

Es podria dir que el colonialisme és la diàspora dels africans.

Per tant, seguint aquest raonament, en les cançons reggae, quan parlen de Babilònia estan fent referència a Europa i quan parlen de Sió, es refereixen a Àfrica.