“La civilització que ens ve d’Europa és voraç i dominadora: consumeix els pobles que envaeix, extermina o anorrea les races que s’oposen al seu avanç conqueridor. És una civilització completament política, amb tendències caníbals, oprimeix els febles i s’enriqueix a la seva esquena. És una màquina de triturar. Sembra pertot la gelosia i les desavinences. És una civilització científica i no humana […]. Concentra les forces cap a l’únic objectiu d’enriquir-se, com faria un milionari que acaparés una fortuna venent-se l’ànima […].”
Rabindranath Tagore, discurs pronunciat a la Universitat de Tòquio el 18 de juny de 1916.
El colonialisme va donar lloc a pocs conflictes ja que les friccions entre el països implicats eren de caràcter comercial. Aquesta etapa va sorgir al segle XVI i parla sobre les colònies d’assentament a Amèrica, van ser explotades (d’alguna manera esclavitzades) amb un ritme lent i limitat.
En canvi, l’imperialisme va tenir un caràcter certament bel·licós, amb guerres constants ja que l’expansió de les colònies tenia l’objectiu fonamental en l’economia i la política del països industrialitzats. Aquest fet va passar al segle XIX i explica que l’ocupació duplicada va ser molt ràpida. Va entendre’s com el sistema polític global en que la cultura i l’economia del mon s’organitzava segons el domini d’uns països sobre els altres.
Va ser en aquest moment que van haver-hi una sèrie d’esdeveniments que la societat va canviar la seva mentalitat. Existia la ideologia que s’interessava en la terra geogràficament o en la natura d’aquest per així conèixer a fons l’Àfrica, i l’altra que s’endinsava en la església, la religió cristiana amb una acció humanitària per defensar la llibertat, és a dir, el fi de l’esclavitud.
Les principals zones explorades van ser el riu Níger i el Nil i les terres de l’Àfrica central. Anglaterra i França van començar a conquerir i colonitzar el continent africà.
Anglaterra va intentar connectar el nord d’Àfrica amb el ferrocarril el Cairo- el Cap i dominar la façana oriental.
França per altra banda, volia dominar l’oest i l’est d’Àfrica començant per Algèria, Marroc i Tunísia estenent-se fins a Sudan (on es van enfrontar amb els anglesos).
Alemanya també va tenir lloc en aquesta conquesta. Per tant, això va suposar conflictes entre aquests països europeus.
L’any 1885, el canceller Bismarck va proposar fer una conferència internacional a Berlin on van assistir 14 països europeus. Va ser en aquest moment que van decidir la lliure circulació pels rius Níger i Congo i que poguessin ocupar els territoris per tota la metròpoli.
Més tard, van començar a colonitzar els alemanys a l’Àfrica negra i els portuguesos a Angola, Moçambic i Guinea Bissau. Espanya i Itàlia també es van afegir a la colonització.
A partir d’aquell moment, van començar a aparèixer els conflictes europeus. França i Anglaterra van ser els primers en començar les revoltes. Al 1898, Anglaterra va introduir-se en un territori de Sudan, a Fashoda.
El segon conflicte va ser anomenat el conflicte angloboèr. L’any 1890, Cecil Rhodes es va convertir en el primer ministre de la colònia anglesa de Cap. Molt a prop hi existien unes colònies que impedien el seu domini a la zona. Aquests territoris estaven en mans dels holandesos-africans: els boèrs, que havien trobat importants mines al Transvaal i per aquesta raó, els anglesos van anar a formar petites colònies. Al cap de tres anys de guerra, els territoris boèrs es van annexionar amb l’Imperi Britànic
En defenitiva, aquesta explicació està molt relacionada amb la música reggae per demostrar el significat de les seves cançons: les lletres reflecteixen la esclavitud, i sense aquestes etapes, l’esclavitud no podria defensar la lluita contra la llibertat barrejant informació de la política al llarg de la història.
Música reggae 