El panafricanisme és un projecte polític que pretén la segregació racial com a solució al problema de la convivència entre races. La idea seria que els negres visquessin a l’Àfrica d’una manera autònoma, i governant-se a ells mateixos.Tot això ho podríem resumir en: Negres a l’Àfrica, Àfrica pels negres. Aquest terme prové dels corrents filosòfics i polítics sobre la destinació dels pobles, i la necessitat d’unir grans conjunts culturals.
Bob Marley, va escriure una cançó que parla sobre el panafricanisme, aquesta cançó s’anomena Africa Unite. Ens explica com els africans van marxar de Babilònia per anar a la seva terra paterna, Etiòpia. En aquest context, quan diu Babilònia, s’està referint a Jamaica, però generalment aquesta paraula es refereix a Europa. Tant en l’antic com en el nou testament, Babilònia és un gran imperi que esclavitza tant als jueus com als cristians. En el cas dels jueus, van ser literalment esclavitzats per l’imperi babilònic. En el nou testament, en canvi, l’apocalipsi, Babilònia ja es fa servir simbòlicament per representar Roma. La música reggae recull aquesta simbologia i fa servir el nom de Babilònia per referir-se als europeus. Són tres casos on un imperi oprimeix a un poble: els babilònics als hebreus, els romans als cristians, i els europeus als africans. En aquesta cançó, l’autor proclama la solidaritat Pan-Africana. Està demanant l’ unió de tots els africans com a un sol. Diu que Àfrica ha d’estar unida pel benefici de la seva gent.Tot i que Bob Marley era jamaicà, ell es sentia africà ja que tot i ser mestís, la majoria dels seus avantpassats eren negres. Quan diu: “We are the children of the Rastaman;We are the children of the Iyaman.” Està dient que tots els africans són fills de Déu (Haile Selaisse, reconegut com a Déu encarnat) i que cada cop estan donant un pas més i més alt.
Música reggae 